GRÀCIES URV PER AQUESTS 25 ANYS DE CONEIXEMENT

Coincidint amb el 25è aniversari de la Universitat Rovira i Virgili (URV) m’agradaria fer una petita reflexió del què ha suposat aquesta pel territori. Una reflexió que alhora és un agraïment envers tota la comunitat universitària. Des del seu rector, l’actual i els que l’han precedit en el càrrec, fins a l’equip docent, els investigadors i el PAS, voldria donar-los les gràcies per la immensa feina que feu i que sovint queda silenciada per poc coneguda.

Què seria d’aquest territori sense la URV? Al llarg d’aquesta curta, però a la vegada llarga trajectòria, la URV s’ha posicionat a nivell mundial, alhora que ha exercit un paper clau en la vertebració d’un territori, que massa sovint no ha sabut veure en la unitat, el seu autèntic potencial. La seva aposta per repartir-se tot al llarg de les nostres comarques, des de les Terres de l’Ebre, al Baix Penedès, sense oblidar-nos del Priorat i dels diferents nuclis que integren l’àrea metropolitana, ha permès que el conjunt de la nostra demarcació se n’hagi vist beneficiada per una entitat que disposava d’una visió global de territori. Segurament la única institució amb aquesta visió de la segona àrea metropolitana de Catalunya. Una decisió, la de tenir presència al llarg del territori, que va ser controvertida en el seu moment, però que ara resulta diàfan que va ser encertada; a la vegada que aconseguia que tothom sentís la universitat com a pròpia, ha fet que aquesta aposta pel coneixement hagi exercit de motor dels principals sectors de la nostra economia, competint d’igual a igual en uns mercats cada vegada més globals.

Fa uns dies la URV i l’Agència de Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) presentaven un estudi sobre el mercat laboral dels estudiants de la URV. Destacaria dos elements. El primer és que la majoria dels graduats són del territori. Joves que potser d’una altra manera no s’haurien plantejat o no haurien pogut anar a la universitat. I, el segon, és que aquests graduats una vegada acaben la seva carrera principalment es queden a treballar aquí. Treballadors ben preparats que nodreixen de coneixement a unes empreses que lluiten per ser més competitives.

Si bé la situació econòmica dels darrers anys ha estat molt complicada, i encara ho segueix estant, què hauria passat amb moltes de les empreses d’aquest territori sense el talent que han incorporat al llarg d’aquests anys, gràcies a la nostra universitat?

Encara que no tot han estat flors i violes, també s’ha de dir. I prova d’això és l’esforç sobrehumà que al llarg d’aquests últims anys ha hagut de fer el sistema universitari per no defallir davant d’uns ajustos injustos, que no ens podem permetre. Necessitem poder seguir comptant amb el talent que injecta i ha injectat la URV. Necessitem que el nostre jovent no s’hagi de plantejar si pot anar o no a la universitat perquè les taxes que es paguen a Catalunya són les més altes de tot l’Estat. Perquè cada vegada que una persones no pot accedir a la universitat, aquest territori, i la societat en el seu conjunt, en surten més afeblides. No ho podem permetre. La URV ha de poder seguir jugant aquest paper vertebrador i integrador. Hem d’aprendre a apreciar-la i a cuidar-la més com a territori. La seva altíssima qualitat s’ho mereix.