El 19 juny de 2007 érem a les
portes de la festa major de Reus. Com era habitual, diversos fanals del centre
de la ciutat estaven engalanats amb banderes de la ciutat i amb senyeres.
Aquest vespre però, aprofitant la celebració d’un títol esportiu, diverses
persones es van enfilar als fanals van agafar les senyeres i les van cremar
públicament mentre cridaven consignes contra Catalunya.
L’endemà la CUP va enviar un
comunicat on condemnava “els aldarulls” i afirmava que “sembla mentida que
encara passin fets” com els esmentats a la nostra societat. La CUP anava més
enllà i denunciava “la impunitat amb què es van produir aquests fets” i la
“passivitat” dels cossos de seguretat a l’hora de combatre’ls. Finalment, la
CUP demanava al consistori la condemna pública de la crema “d’unes banderes que
representen un país” i també la destrossa del mobiliari públic. “No es poden
deixar passar per alt tots aquests fets”, concloïa el comunicat.
Què vull dir en relació a aquests
fets? Què la CUP tenia tota la raó. No es pot, en efecte, cremar banderes ni
imatges institucionals que representen els sentiments d’un país o amb les que
s’identifiquen milions dels nostres conciutadans. Totalment cert, sí. Però
aleshores, amb tota humilitat, pregunto en veu alta perquè els mateixos que
condemnen, repeteixo que amb tota la raó, la crema de banderes catalanes i
demanen a les forces de seguretat que actuïn al mateix temps qualifiquen la
crema de banderes espanyoles, franceses o europees d’expressions
revolucionàries “que han de tenir cabuda en una democràcia”?
Per què diputats i regidors
d’una força política representada a les institucions es dediquen a trencar
imatges de l’actual cap de l’Estat (amb guillotina simbòlica inclosa) i del conseller
d’Interior del Govern de Catalunya? Des de la meva profunda convicció republicana
jo no necessito cremar la fotografia de ningú per defensar els meus postulats
republicans, socialistes i laics.
Per què es fan pintades
amenaçants a les seus de partits polítics democràtics? Per què s’insulta i es
denigra a les xarxes socials? Quin serà el proper pas? L’escarni públic? I
després? Recordem el que deia Heinrich Heine quan denunciava la crema de
llibres...
Fa poc vaig tenir l’oportunitat
de veure un partit de futbol entre dos equips de nens tarragonins. Abans de
començar el partit es va desplegar una pancarta (felicito a la federació
catalana de futbol per la iniciativa) on es condemnava la violència i es
demanava respecte en el món del futbol. Tothom va aplaudir. Què passaria si
algú es dediqués des de la grada a trencar la fotografia del president del club
rival i a cremar la bandera de l’altre equip? Seria unànimement condemnat pel
conjunt de la societat i pels mitjans de comunicació com una expressió d’intolerància.
I amb raó. Per què aleshores el que es condemnable en tots els àmbits de vida
no ho és en política? Per què alguns intenten justificar, quan no aplaudir
directament, manifestacions d’intolerància que fomenten el menyspreu als
considerats “enemics”?
En nom del socialisme
democràtic i de la tradició del millor catalanisme polític, social i inclusiu,
condemno la crema de banderes catalans, espanyoles, franceses, europees o de
qualsevol país. El debat polític s’ha de fer amb arguments polítics, amb idees
i amb projectes en positiu, i no trencant ni guillotinant les imatges de ningú,
ni del cap de l’Estat, ni del president del Govern, ni del president de la
Generalitat, ni del conseller d’Interior. El foment del menyspreu als símbols
considerats aliens tan sols ens portaria a una societat intolerant i excloent,
que és exactament el contrari del que sempre ha estat i representa Catalunya. Aquesta
societat respectuosa amb les veus de tots els seus fills només serà realitzable
si els ciutadans ens comprometem a aquest empeny deixant a banda les
manifestacions d’odi. Nosaltres hi estem disposats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada