EL BON PORT DE CAMBRILS

“Per què?” Aquesta és la pregunta que més m’han fet darrerament les persones que em trobaven pel carrer. “Per què vols ser l’alcaldessa de Cambrils?” Podria parlar de la ciutat que m’estimo i de la seva transformació, dels grans projectes, de les infraestructures i dels equipaments necessaris. Podria fer-ho però no ho faré. En realitat la resposta és més senzilla: vull ser-ho perquè no suporto veure persones en situació de pobresa, perquè em dol quan algun cambrilenc que està a l’atur m’explica la situació dramàtica que està patint ell i la seva família i per què m’entristeix pensar que alguns infants del nostre municipi no tindran les mateixes oportunitats que han tingut els seus pares.

Vull ser-ho per transformar aquesta realitat injusta, perquè em nego a resignar-me i a considerar-ho com una mena de “mal natural” –com sembla que sovint que fa la dreta- i perquè vull posar tots els instruments de què disposa l’Ajuntament al servei de les persones, de cadascun dels cambrilencs i cambrilenques.

No vull mirar contínuament el retrovisor i dedicar-me a fer recriminacions a l’actual equip de Govern. Suposo que devien pensar que les retallades socials i els acomiadaments de treballadors municipals eren la gran formula que ens permetria sortir de la crisi. Crec que hores d’ara, després de quatre anys d’aquesta medicina, tots coincidirem en assenyalar que aquesta ha estat una aposta equivocada que tan sols ha comportat més injustícia social i més desigualtats. Però deixem el passat perquè nosaltres volem mirar cap al futur.

Podem canviar per millorar? Sí, podem fer-ho. Com? Aprofitant i aprofundint els nostres potencials que, per sort, els tenim. Quins, en concret? Primer i molt important, el nostre sector turístic. L’Ajuntament ha de ser capaç de recolzar les polítiques ja consolidades de l’oferta turística familiar i del turisme de sol i platja i de desenvolupar altres sectors emergents com el turisme esportiu que disposa de camí per recórrer. Amb idees clares, polítiques decidides i voluntat institucional per dur-les a terme.

Molt vinculat amb això, el nostre sector comercial. A Cambrils disposem d’un bon comerç de proximitat però ens queda molt per fer, no només com a producte turístic, sinó creant sinèrgies que ens converteixin en un pol d’atracció a nivell regional. I què dir de la nostra restauració? Un autèntic sector d’excel·lència que lligat al nostre sector agroalimentari ens ha de permetre aprofitar les noves oportunitats que ens ofereix un mercat cada cop més global.

I hem de saber apostar per l’energia verda de fonts renovables, pels nostres emprenedors, pel manteniment i rehabilitació d’equipaments i edificis públics (penso, per exemple, en l’escola de música), el llistat és interminable...   

Què suposarà tot plegat si fem les coses bé? Crear nous llocs de treball i posar tot el potencial de l’Ajuntament al servei de les necessitats dels cambrilencs i cambrilenques. Sense falses promeses, ni utopies irrealitzables, però amb una visió global de Cambrils. Prioritzant les inversions i saben a on volem anar per generar riquesa i benestar social. Amb transparència, amb gent honesta gestionant els recursos públics que són, en definitiva, de tots els cambrilencs i cambrilenques. També amb molta humilitat i tenint molt clar que ningú té la possessió de la veritat absoluta.     

M’enamora Cambrils, no tinc cap problema en reconeixeu. De Cambrils m’agrada tot. M’agrada la nostra singularitat, el nostre equilibri –únic- que ens ha permès créixer sense perdre la nostra identitat i, sobretot, em fascina la solidaritat que sempre han demostrat els cambrilencs i cambrilenques. Una solidaritat que, lluny de minvar, ha crescut amb la crisi econòmica. És el que jo anomeno el bon port de Cambrils. L’arribada a un destí on, fruït de l’esforç i treball diari de la gent de Cambrils i del suport que sàpiga impulsar l’Ajuntament, ens situï en un nou escenari social sense atur, sense pobresa i sense corrupció, on cap ciutadà sense recursos econòmics quedi abandonat a la seva sort. De nosaltres depèn fer-ho possible.  

Article d'Ana López publicat al diari Més Tarragona