Ahir ens varem esmorzar amb la notícia de que el nou Equip de Govern de Cunit havia declarat la situació de fallida a l’Ajuntament. La nova alcaldessa assegura que s’ha trobat amb un deute de 15 milions d’euros que, segueix afirmant, l’antic govern havia amagat.
No tinc molt clar si em molesta més la mentida, la invenció o la dramatització política. L’actual equip de Govern (CIU+ERC+ICV) han basat tota la seva estratègia electoral en els comptes municipals. El catastrofisme sobre la situació econòmica de l’Ajuntament ha estat el seu únic tema durant els 4 anys de l’anterior legislatura. Han anat a Sindicatura de Comptes, a fiscalia, al Departament d’Economia i Finances de la Generalitat, han fet rodes de premsa, actes públics, han repartit fulletons a la ciutadania i, fins i tot, han penjat cartells pel poble per denunciar el, segons ells, desastre al que estàvem abocant a l’Ajuntament de Cunit i a la seva ciutadania. I, a no ser que jo hagi estat abduïda pels extraterrestres aquests 4 anys i hagi viscut una realitat paral·lela, han votat en contra de tots els pressupostos i liquidacions de Comptes Generals que s’han presentat puntualment als Plens Municipals, per no dir de la resta de plens en les que aprofitaven qualsevol excusa per parlar del deute. I ara diuen que no la coneixien?
L’altre dia, una companya, em va dir irònicament que el que més li divertia d’haver entrat en política era que la tractessin per tonta. No se m’acut una millor definició del que està fent l’actual govern. Volen que la ciutadania pensin que de debò no ho sabien, que la situació és molt pitjor del que pensaven, i així establir la opinió generalitzada de que l’Ajuntament està a punt de ser intervingut i tenir justificades qualsevol de les seves actuacions futures que no són unes altres que les retallades socials.
El que potser
Durant 4 anys, l’equip de govern presidit pel PSC ha aguantat una situació econòmica molt complicada i provocada per tres grans causes: 1. la problemàtica de gestionar un municipi que ha de donar serveis per gairebé 20.000 persones durant tot l’any i 45.000 els mesos d’estiu, quan només rep transferències de l’Estat i de la Generalitat per a 12.700 (perquè contra el que tothom pensa l’IBI només és 1/3 part dels ingressos de l’Ajuntament); 2. la caiguda de 4 milions d’euros des de l’any 2008 ingressos en concepte d’ICIO, 3. la voluntat política del PSC de mantenir serveis, especialment, polítiques socials en uns moments en els que la ciutadania ho estaven i estan passant molt malament.
Efectivament és un model, qüestionable, opinable i fins i tot criticable, però és el model amb el que el PSC va guanyar les eleccions de l’any 2007. Un model que prioritza la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes del municipi. Que no eludeix la realitat i que estava fent esforços per ajustar el pressupost en despesa supèrflua i anar compensant mica en mica el deute de l’Ajuntament fins arribar a l’equilibri l’any 2013. Però que té molt clar que la ciutadania no pot pagar el preu d’un problema estructural de l’Ajuntament, en particular, i del finançament dels ens locals, en general. El debat mai ha estat en si s’havia o no de retallar, sinó en on retallar.
En aquestes eleccions, la ciutadania ha apostat clarament per un canvi de model. Ha donat la confiança a CIU, la força política que durant 4 anys ha criticat la gestió del PSC i ha defensat que ells ho farien millor. Doncs, bé, ara ha arribat el moment de que ho demostrin. La ciutadania els ha escollit per a que governin i no perquè segueixin adoptant el rol d’oposició. Però per fer-ho cal que entenguin que el Govern, per davant de tot, ha de defensar la imatge i la credibilitat de la institució i preocupar-se per resoldre els problemes de la ciutadania, que no són pocs i molts estan ben allunyats de la situació econòmica municipal. Una altra cosa seria prendre-la també per tonta.
Judith Alberich Cano
Portaveu del Grup Municipal del PSC de Cunit
Alcaldessa de Cunit durant la legislatura 2007-2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada