Dèiem al mes de febrer que el PSC necessita un perfil propi . En tenia un que ha perdut. Va ser aquell un manifest que vàrem firmar gairebé totes les persones que tenim responsabilitats de direcció a la Federació XII – Camp de Tarragona – del PSC
1 – Quina renovació ?
1.1 – Hauríem de parlar amb més humilitat.
Des del febrer han passat quatre mesos, hem perdut les municipals i ha escrit molta més gent sobre el proper Congrès. No acabo d’entendre com il.lustres companys i companyes que han ostentat les màximes responsabilitats al Partit a l’Executiva o al Govern o en llocs claus de les Federacions del Partit, ara pontifiquen de com hem de canviar-ho tot. Jo que ja fa anys que ni formo part de l’Executiva ni vaig ser al govern més que “interinament” els darrers sis mesos amb Pasqual Maragall, em sento, tanmateix, responsable en la part que em correspongui, de l’actual situació. i crec que hauríem de parlar amb molta humilitat si no volem provocar la hilaritat o la incredulitat de la resta de companys i companyes i ciutadans i ciutadanes. És necessària l’aportació de tothom però alguns han i hem de demanar excuses al mateix temps que parlem.
1.2 – Aquí no pot marxar ningú i hem de comptar amb tothom
Altres utilitzen l’edat com a primer argument però no aclareixen si els candidats i candidates de les passades eleccions, molts dels quals són molt joves del que val de veritat que és d’esperit, creativitat, audàcia i sobretot, molt treballadors i de pensament socialista autèntic, s’han de retirar també a partir del proper Congrés. Jo, que he procurat sempre ser d’aquests però que penso que he de donar pas a altres i que per això acabo de dimitir com a 1r secretari de la meva estimada Federació XVII – Camp de Tarragona -, crec tenir una mica d’autoritat per rebutjar aquest argument com a principal o en alguns casos gairebé únic i afirmar que mai no he vist que els relleus es facin sobre la base de l’ineluctable fet de l’edat. Al menys al nostre partit. En d’altres que ho han fet estan en perill de desaparició. I pregunto si el qui presentarem per ser President del Govern d’Espanya tampoc no és vàlid si finalment és qui tots pensem que serà. O si alcaldes com Mayoral, Carnicer, Ballesteros o Ros per posar només uns exemples han de dimitir avui mateix.
Necessitem tanta gent i a totes les fileres i n’hem d’anar a buscar tanta en aquesta tasca històricament “sisífica” de l’esquerra per travessar el nou desert que, que seria suïcida prescindir de ningú.
1.3 – La renovació que demanden els ciutadans i ciutadanes
Estic convençut que els catalans i les catalanes ens demanen una renovació en la línia de resoldre els seus problemes i això passa per un projecte polític creïble que inclou, per aquest ordre, idees, acció i persones. N’hi ha que estan entestats en què parlem a l’inrevés. Un servidor vol aclarir abans les idees, el Partit i finalment – només finalment – les persones que es posaran al servei de les idees i de l’acció que ha de desenvolupar el Partit
2 – No és cert que ja disposem de suficients documents i idees que orientin la nostra acció.
El món canvia molt de pressa i la consciència i els moviments socials també. I no ens hem sabut adaptar a aquests canvis, no hem tingut els reflexos suficients. Hem de reconèixer que en els darrers anys hem estat massa moderats i mediatitzats pels nostres compromisos de govern No hem estat prou audaços, no hem aprofitat els anys de bonança econòmica per bastir un sistema productiu competitiu ni un sistema fiscal progressiu de veritat que suporti l’estat del benestar. Els més rics s’ho han fet més, tenim més de 700.000 aturats a Catalunya i els joves es desesperen amb raó.
3 – Què hem d’oferir als catalans i a les catalanes ?
3.1 – Un PSC rebel amb la realitat, inconformista, que persegueixi transformar-la constantment independentment que ho aconseguiexi o no. El PSC va néixer per modificar i reduir les diferencies socials a Catalunya, perquè tothom tingues una vida digna i les mateixes oportunitats de desenvolupar-la. Com les diferències socials no es redueixen sino ans al contrari augmenten i prenen noves formes, la nostra raó de ser continua essent necessària. Als socialistes no ens agrada el món tal com l’ha desenvolupat el capitalisme. Els propis defensors del sistema deien no fa massa que calia refundar-lo però no veiem cap senyal ni ho faran. Al menys en el sentit que nosaltres volem. La crisi econòmica continua, les diferències augmenten i àmplies capes de la població, principalment joves, no veuen futur. Els socialistes també estem indignats amb aquesta situació. El PSC no existeix ni va néixer per governar passivament i resignadament aquest estat de coses ni molt menys per mantenir-les sinó per rebelar-s’hi i canviar-les. Hem de denunciar la injustícia, l’ostentació de la riquesa material i lluitar per ajudar els i les qui pateixen. No ens resignem.
3.2 – Més intervenció en la regulació de l’economia, en les transaccions financeres, en evitar abusos monopolístics. Els agents principals del sistema econòmic i financer han demostrat a tots els nivells, supranacionals, nacionals i locals que tampoc no poden anar sols perquè es desboquen, són cecs i en molts casos tendeixen al monopoli o a evitar la competència. Ni pensen en el bé comú ni en les persones sinó en el seu exclusiu benefici particular. En aquest sentit, necessitem revisar la presència del sector públic en sectors claus de l’economia com la banca o l’energia. O buscar nous instruments per evitar monopolis de facto com els cereals. I hem de recuperar fórmules d’economia social com les cooperatives i aprofundir en la col.laboració sector públic i privat en la prestació de serveis i obres gairebé exclusivament atribuïts a concessions
3.3 – Fiscalitat progressiva. Les càrregues han de ser proporcionals al poder de cadascú. Aquest principi està contingut en la Constitució i al nostre Estatut. Alguns deuen creure que s’hi ha posat per fer bonic i per quedar bé. Si hi és és per acomplir-ho. Perquè és de justícia que sigui així i perquè els propis poderosos ho han de perseguir tant o més que nosaltres si no volen la fractura i el conflicte social constants.
3.4 – Protecció davant de les noves fragilitats que s’han sumat a les tradicionals. Avui no són només les persones que pateixen dificultats les angoixades sinó també aquelles que pensen que les poden tenir amb molta probabilitat . Per això cal assegurar una acció social de qualitat i a l’abast de tothom. Les conquestes assolides no tenen garantia d’eternitat. De fet assistim en aquests moments a veritables atemptats a la cohesió social per part dels governs de la dreta que sota l’excusa de fer quadrar els pressupostos retallen de forma descarada serveis però també ingressos que cal demanar als qui poden i han de contribuir més. I els i les joves estan avui més necessitats que mai de suport públic que és l’únic que poden tenir.
3.5 – Un model econòmic diferent per crear ocupació estable. I això passa per nous sectors industrials i nous serveis, coneixement i investigació.
3.6- Particularment imprescindible és que adoptem unes polítiques més ambicioses en el terreny del medi ambient i de l’energia. El canvi a un model energètic sostenible, amb energia que no sigui finita ni contaminant i insegura no només és necessari sinó que és l’únic camí possible i capaç de generar riquesa i ocupació. Ens hem de pronunciar clarament a favor de tancar les plantes d’energia nuclear a Catalunya que és en aquests moments un dels països amb més potència nuclear instal.lada del Planeta.
3.7 – Un PSC que defensa i posa en marxa polítiques ecologistes serioses, possibilistes però ambicioses, que prioritza la seguretat alimentària al guany econòmic sense fre, la qualitat de l’aire i de l’aigua; la cura del paisatge a la seva utilització per fer negoci sense escrúpols, els productes sans i ben acabats als que ens ofereix la publicitat enganyosa, el consum de productes culturals de qualitat i la creativitat, a la passivitat a l’oferta de productes primaris.
3.8 – Un PSC que defensa el laïcisme com a millor manera d’organitzar la convivència, la que permet més tolerància, més respecte per totes les creences en peu d’igualtat sense que cap sigui l’única, la que garanteix millor el respecte a la llei democràtica
3.9 – Un PSC que garanteix l’ordenació del fet migratori amb voluntat d’integració intercultural en una nació catalana que al llarg de la seva història mil.lenària ha sabut preservar els seus signes distintius culturals i en particular de la seva llengua que defensem també com a eina d’ntegració
3.10 – Un PSC que defensa el Federalisme com a millor fórmula per garantir el progrés dels catalans i catalanes i la seva cohesió social i econòmica. En aquest sentit, el nostre compromís amb Catalunya continua més viu que mai. L’actual autogovern, el més ampli dels darrers segles de la nostra història i els nostres recursos no poden ser condicionats més que per nosaltres mateixos i han de ser fruit del pacte que establim amb l’Estat i amb Europa per servir millor les dones i els homes que viuen a la nostra terra i els i les qui hi viuran en el futur
4 – Com ha de funcionar el PSC ?
4.1 – Incrustat en la societat. Hem posat i posem l’accent massa sovint en les estructures del PSC, en l’organització, en les sectorials, en la permeabilitat i l’obertura. Tot això s’ha de fer i el PSC ha de ser així, és cert. Però els homes i dones del nostre Partit han de participar directament en les múltiples fórmules organitzatives de què es dota la societat. Fins i tot els càrrecs púbics que han tendit a gestionar allunyats dels moviments socials dels quals gairebé tots provenen, han de participar en les organitzacions socials de forma activa i quotidiana. És l’única manera que els ciutadans i les ciutadanes ens veuran com a iguals i que ens creiem i valorem de veritat la tasca de base. I que aquesta es concreta preferentment en sectors transformadors com el sindicalisme, el feminisme, l’ecologisme la cultura i tots aquells que suposen una xarxa social que ens permet construir una majoria social de progrés.
4.2 – Un PSC sobirà, tal com el vàrem crear i tal com figura en els registres, tal com és quan ens reunim en els nostres congressos i en el nostre Consell Nacional. En virtut d’aquesta sobirania pactem les nostres relacions que considerem útils per als catalans i catalanes amb altres partits socialistes com el PSOE o el Partit Socialista Europeu i els nostres representants en aquests àmbits han de tenir la plena capacitat per decidir la seva acció quan es tracti de temes referits a Catalunya
4.3 – Un PSC més col.lectiu i menys personalista, més participatiu i col.legiat com ho era en la seva fundació. Tenir una Executiva tan extensa genera consensos més amplis en el moment dels Congressos però desprès limita el debat a uns pocs en els Consells nacionals que han de ser més vius.
4.4 – Un PSC respectuós amb tots els territoris i per tant ha de concedir més pes a les federacions i a la seva representació en els grups parlamentaris i en els governs. És la millor manera d’equilibrar el Partit, afavorir la participació, la il.lusió i l’activisme
4.5 – Un PSC que, reconeixent que no tenim la solució de tot ni aquesta pot venir nomes dels partits polítics o de la política. reclami, persegueixi i faciliti la participació de persones i grups socials que han de prestar el seu concurs en la marxa del nostre país: entitats socioeconòmiques, del món del pensament i de la investigació ( Universitat i creadors culturals ) o mitjans de comunicació.
4.6 – Un PSC que millori les estructures de la democràcia, les lleis que la garanteixen i la fan funcionar, les electorals en primer lloc per tal d’impedir el mercadeig indigne i impropi de societats avançades desprès de les eleccions, l’augment de la vigilància per evitar la corrupció i la qualitat de la democràcia que no existeix poel sol fet de votar periòdicament sinó en la garantia de la transparència i de la igualtat davant de la llei
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada