Aquest dimecres els diputats al Parlament teníem ple de pressupostos a la seu parlamentària del Parc de la Ciutadella, símbol de la sobirania del poble de Catalunya. Com sabeu, en accedir al recinte del Parc vàrem ser injuriats, insultats, increpats i, en alguns casos, agredits. No vull entrar en els casos individuals, però el fet és que molts diputats van haver d’entrar al Parlament en furgons policials i d’altres en helicòpter. Tot plegat, un espectacle lamentable impropi d’una societat democràtica com la nostra, un espectacle que de ben segur alguns aprofitaran per legitimar a partir d’ara, l’ús de la força.
No cometre l’error d’identificar els elements vandàlics responsables d’aquests fets violents amb el conjunt del moviment dels indignats. Com també sabeu, ja fa temps que vinc dient que la crisi econòmica que patim des de fa tres anys ha colpejat amb especial virulència als sectors més vulnerables de la nostra societat, com els joves, els aturats o a la gent gran. Entenc perfectament l’enuig de molts ciutadans, sobretot dels joves que veuen el seu futur ple d’incerteses. Estic convençuda també que aquells que som i ens sentim d’esquerres hem de fer els canvis pertinents per recollir el malestar d’aquests col·lectius socials i vertebrar una alternativa real a la que ens imposa la lògica dels mercats financers i el fonamentalisme de mercat que té com a primer objectiu destruir l’Estat del benestar que tant ens ha costat de vertebrar. Només cal analitzar per sobre els pressupostos de la Generalitat per aquest 2011 que ha presentat el Govern de CiU...
Dimecres passat es pretenia impedir el funcionament del màxim òrgan de representació democràtica del poble de Catalunya, els diputats que vam ser vilipendiats no som persones que anaven a fer el “tomet” l’altre dia pel Parc de la Ciutadella, sinó diputats elegits pels ciutadans en unes eleccions democràtiques per defensar els seus interessos al Parlament, seu de la sobirania popular.
El nostre sistema democràtic pot tenir moltes deficiències. Cert. Pot tenir aspectes a millorar. Cert. S’ha de treballar en aquest sentit per donar resposta a aquells que parlen de “la desafecció envers la política”. Totalment cert. Però també ho és que la violència i les agressions al carrer no suposen cap alternativa ni cap fonament que permeti construir res de positiu. Violentar les institucions i els seus representants, és violentar la democràcia.
És cert que hi ha molt a millorar, però també ho és que aquests darrers 35 anys han estat el període de la història de Catalunya i d’Espanya en què hi ha hagut més llibertat i major benestar sense comparació possible amb cap altra període anterior.
Si volem continuar progressant no podem llançar per la borda allò que tant ens ha costat d’aconseguir aquestes darreres dècades sinó aprofitar aquesta bona base per fer que la nostra democràcia sigui més participativa i més efectiva que mai. Perquè no hem d’oblidar que és en l’exercici del dret de vot quan tots som iguals, tots els vots “valen “ el mateix.
En aquest horitzó, la violència i la intolerància no hi tenen cabuda i a més, posen en risc totes les simpaties i complicitats que havia despertat el 15M
Núria Segú
Diputada al Parlament
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada