dijous, 27 d’agost del 2015

NI SÓN NOMÉS DE SALOU NI S'HAN ACABAT


Aquest estiu han coincidit gravíssims incidents relacionats amb la emigració a diferents països europeus les imatges dels quals ens han colpit a tots. Han coincidit amb uns altres a Salou on va morir Mor Sylla, un ciutadà senegalès. El denominador comú és l’intent de guanyar-se la vida fugint de la  misèria del seu país en condicions tan infrahumanes com les dels que viatjaven en un pesquer de Líbia amb quaranta morts a la bodega i milers de persones que la marina italiana va rescatar. També allí, com a Salou i com a França i al Regne Unit les úniques autoritats que donen la cara són les d’interior.
El ministre de l’Interior  Algelino Alfano, ha advertit que “o la comunitat internacional es disposa a resoldre la qüestió líbia, o  no serà l’última tragèdia”. També a Grècia que porten 156.000 migrants en el que va d’any. Per tant, no són només problemes de Salou però això no ens hauria de consolar. Ni és un problema únicament de policia. Quan un problema social es vol abordar només des de la perspectiva policial, no es fa des d’on toca i acabem discutint sempre sobre la proporcionalitat de l’acció dels policies. Afrontem la realitat i no posem de nou el cap sota l’ala. Parlem de morts que hem de lamentar i rebutjar i de vides humanes en condicions indignes.
I sí, hi ha màfies criminals que s’aprofiten de la misèria de ciutadans que han nascut uns quants quilòmetres més al sud que vostè i jo. Diguem-ho d’una altra manera:  vostè o jo hauríem pogut néixer perfectament al Sudan o a Nigèria i només per atzar ens van parir una mica més al nord.  No per això som més persones humanes  ni tenim més drets ( humans ). Per qui no ho recordi la carta de drets humans ens ho reconeix a totes les persones per igual i no a uns més que als altres. Aprovada el 1948, el seu primer article diu que “ Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets i, dotats com estan de raó i consciència , han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres “

I l’article 2 diu que “ tota persona té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració sense cap distinció de raça, color, sexe, religió…. origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició,,,,,”Si és així, no podem tolerar per més temps que el problema principal i de fons que és el del subdesenvolupament, continuï en els nivells actuals. Des de les institucions de la Unió Europea  es reclama als països membres “més solidaritat” per fer front a la crisi migratòria però no hem sentit cap reacció dels interpel.lats mentre continuem veient militars i policies que es fan càrrec de les tragèdies de cada dia. O sindicats de policies a casa nostra que es queixen amb raó d’agressions intolerables.
Les activitats dels manters a les poblacions de la nostra costa no són tanta tragèdia però tampoc no poden continuar . No es poden resoldre d’un dia per l’altre i com tot el difícil requereix temps, molta feina i ganes de fer-la. Però no podem tolerar activitats il·legals als nostres carrers i a la nostra economia. Eradicar-les és necessari per no perjudicar els nostres comerciants que no poden competir en les mateixes condicions, que paguen els impostos que serveixen per mantenir el nostre estat social i que generen llocs de treball.
Lluitar contra les màfies i contra aquesta activitat ha de ser possible al mateix temps que es resol el greu problema de persones que no disposen de mitjans per sobreviure. Els manters han de complir les mateixes obligacions que les persones nadiues i s’han de sotmetre a les lleis. I per això  els hem de proporcionar la inserció social que ho faci possible.

 A Salou i al Parlament només hem vist el conseller d’interior i l’alcalde torna a declarar  que és un problema policial. Però necessitem veure vist sobretot que actuï la d’atenció social i el de treball. I cal que es conjurin amb  els ajuntaments, l’Estat i representants dels col·lectius afectats. Només planificant solucions  s’hi podrà posar remei.  I fent-ho des de la consciència que és un gravíssim problema que requereix accions decidides i valentes.
Article de Xavier Sabaté i Toni Brull publicat al diari Més Tarragona

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada