BONES PRÀCTIQUES PER A LA INCLUSIÓ SOCIAL

Valls ha viscut recentment la primera jornada de bones pràctiques per a la inclusió social. Què s’amaga darrera d’aquest nom que a molts us pot semblar com un tecnicisme? Doncs un esforç realment molt important, i a vàries bandes, per tal d'aprofundir en un treball transversal i coordinat, transversal dins l'administració pública i coordinat amb entitats i associacions de la nostra ciutat. I tot això, amb un únic objectiu: les persones que vivim a Valls i de manera especial els col·lectius més febles.

Crec que aquesta jornada, en la que han participat un total de 90 persones, ha estat un element d’utilitat en aquesta direcció. Ens ha servit per posar en comú la feina que fan tots els gents implicats en aquesta tasca: persones individuals, grups, entitats socials, regidories de l’Ajuntament i departaments d’altres administracions.

De fet, la jornada ha volgut respondre a dos objectius bàsics, d’un banda, sensibilitzar als participants en temes socials i, de l’altre, millorar la formació de les persones que estan treballant en aquest àmbit tant important.

Així doncs, la jornada va dedicar el matí a conèixer experiències concretes de dues ciutats que ja porten més de tres anys treballant per la inclusió, Reus i Lleida. Per la tarda vam poder conèixer quina és la realitat en matèria d’exclusió social que va canviant com a conseqüència de l’impacte de la crisi a través de l'estudi realitzat pel Grup de recerca d'anàlisi social i organitzatiu de la URV. Finalment, vam posar en comú quatre experiències que es duent a terme actualment a la nostra ciutat i que tenen com a singular la col·laboració entre administracions públiques i entitats de Valls: els pisos d’acollida que ofereix Caritas a Valls, la unitat d’escolarització compartida gestionada per la Creu Roja de Valls, el servei d’intermediació laboral de la fundació Ginac i el SAD grupal de l'Associació de Veïns del Portal Nou.

Crec també que és de justícia agrair la feina que fan tant els professionals com els voluntaris que treballen per a la inclusió. La seva tasca és clau per conèixer quins són els processos d’exclusió que es donen a la ciutat i avaluar-ne l’impacte i la programació dels serveis que hem de ser capaços d’oferir per donar solucions reals a realitats reals.

Mireu, treballar per la inclusió social és de justicia, però també és treballar per reforçar el sentit de pertinença a la nostra comunitat, és treballar pel conjunt de vallencs i vallenques, no només per aquells que més ho necessiten.

Article d'opinió de Núria Segú publicat al setmanari El Vallenc