dimarts, 24 d’octubre de 2017

L'ESCOLARITZACIÓ DE LA UNITAT CIVIL CATALANA



La polarització que estem patint els darrers temps a Catalunya ja ha arribat també a l’escola catalana. Acusant-la d’adoctrinament polític i de marginació del castellà. I el pitjor de tot és que com que la polarització es correspon amb dirigents polítics sense escrúpols, o que repeteixen argumentaris per impactar i fidelitzar l’electorat més radicalitzat, aquelles acusacions fan forat, sense contrastar-se amb rigor amb les realitats.

I no dic que no hi puguin haver casos reals, concrets, però no es pot afirmar de cap de les maneres que sigui una situació generalitzada a l’escola catalana; en primer lloc les realitats demostren que l’adoctrinament, la socialització – tant en valors, positiva; com en adoctrinament, negativa - difícilment es pot fer a les aules de manera uniforme i sòlida. Cada alumne o estudiant prové de la seva família, del cercle d’amistats i sobretot de les activitats de lleure i esports, factors que van configurant els sentiments de pertinença i hàbits lingüístics. Potser alguna influència molt personalitzada pot transcendir, però sempre en terreny adobat.

En períodes de màxima pluralitat distesa, també a les aules s’hi reflecteix això, doncs és normal que en els difícils moments en què ens trobem, les tensions polaritzants, també es notin. Però no perquè neixin a les aules; sinó perquè hi són a fora i hi arriben.

I en això penso que tenim dos blocs responsables: el d’una catalanitat excloent (absolutament minoritari) però que de cap manera pot evitar, ni crec que ho pretengui, unes competències en bilingüisme que correboren tots els estudis, donada sobretot per la pressió de la preeminència del castellà en pràcticament tots els àmbits de la vida pública. L’altre bloc, no cal dir el PP, i amb especial identitat i virulència actualment, C’s, amb una paradoxal concepció del bilingüisme que tendeix cap al monopoli del monolingüisme castellà – com demostren a les intervencions al Parlament-, i per tant, de fet, he de dir, que amb aquesta actitud que tenen d’incomprensió i desconeixement cap a l’escola catalana, de castellà a les aules mai no en tindran prou.

Sembla doncs que hem desfet un camí que suposàvem de referència. I ho dic com a “xarnego” (orgullós de ser-ho) fill de la immersió lingüística, que va permetre que no notés mai diferència entre la meva situació personal i familiar i la de qualsevol fill de vàries generacions catalanes. Això si que era construir un sòl poble de veritat.

¿A algú se li escapa que hagués passat si els socialistes no haguéssim apostat pel model d’una única xarxa? Ja els dic jo. Escola catalana per les elits de la burgesia catalana de llavors, i escoles en castellà als barris obrers dels nostres pobles i ciutats. I els socialistes vam dir que ni parlar d’aquesta situació, i vam patir la incomprensió d’una part del nostre electorat, que va desembocar (ho recordo) en la creació del Foro Babel, i més tard en la de Ciutadans.

Perquè el PSUC als anys 70’s, i el PSC ja en la construcció de la nostra autonomia, preocupats i ocupats perquè les dues llengües no qualléssin en dues comunitats diferenciades, sinó en una única unitat civil, al seu moment vam impedir el projecte de doble xarxa, segons llengua familiar que fos la vehicular a l’escola. Marta Mata i Pepe González foren els ponents tant de la cooficialitat com de compensar la minorització del català amb la immersió; la qual fou legitimada al seu moment pel TC.
Deixem que torni a fluir la convivència; sense previs etiquetatges de pertinença i llengua. Deixem que desapereguin les banderes de bàndols dels balcons. Amb la premisa que el català ens fa a tots més iguals en la societat de classes mitjanes catalana, i el castellà més persones cultes obertes a un llegat de passat i present (els dos adjectius són bescanviables entre els dos idiomes), al qual ni els més independentistes de pedra picada han volgut renunciar.

Aquí hi ha una línia vermella. Treguin les seves mans de l’escola catalana, i deixin d’atacar-la amb burda i barata demagògia. Ens estem jugant el futur de la nostra societat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada