Per fi, després d’anys de
reivindicació unànime del conjunt de la ciutadania tarragonina, la Generalitat
ha reconegut allò que era evident per a tothom i ha ampliat a tot el dia el
servei operatiu de la unitat d’hemodinàmica de l’hospital Joan XXIII de
Tarragona. Es tracta d’una victòria col·lectiva de totes les comarques
tarragonines i del més estricte sentit comú. Ningú no entenia com era possible
que una demarcació que ja suma més de 800.000 habitants ( el servei
d’hemodinàmica de l’Hospital Joan XXIII dóna assistència a totes les comarques
de la demarcació de Tarragona ) quedava orfe d’un servei essencial com aquest
les 24 hores del dia els 365 dies de l’any. Un servei que tots els professionals
reconeixen que quan va iniciar el seu camí de veritat, és a dir,
protocoloritzat i amb resultats espectaculars va ser en època del govern de progrés
a l’octubre de 2007 amb una inversió de 1,7 milions
d’euros i una nova màquina.
Ja feia temps que era
un clam l’atenció les 24 hores aquesta
unitat per tractar infarts i angines de pit, és a dir, que salva vides, així de
clar. Doncs malgrat les reiterades mocions i iniciatives parlamentàries del PSC
en aquest sentit, el Govern de CiU-ERC no ha tingut cap problema a l’hora
d’ignorar les resolucions aprovades pel Parlament. Curiosa manera de manifestar
un “patriotisme” que tan sols s’exhibeix i es proclama a cop de declaracions i
discursos abrandats. Per a més inri, ens prenen a tots per babaus quan diuen
que la qualitat de la sanitat pública d’aquest país està “intacta” quan el
Govern d’Artur Mas acumula ja més de 1.600 milions d’euros de retallades en el
sector.
Alguns es van escandalitzar de les
nostre paraules quan vàrem dir que el desgovern de Mas i Junqueras afectava
vides de persones. La dreta tapa la realitat sempre que pot malgrat que aquesta
sigui tossuda. Al cap de pocs dies els síndics de greuges i defensors del
ciutadà de tota Espanya feien públic un informe dient “ la mala gestió dels
serveis d’urgències augmenta la mortalitat”.
I és que les desigualtats en l’accés
als serveis de salut produeix diferències en les esperances de vida i bé
que ho saben els nostres governants. A menys possibilitats de ser atesos, menys
anys de vida. És molt evident però la dreta no ho diu gairebé mai i quan algú
ens atrevim, som titllats de demagogs i grollers. A continuació cal
preguntar-se per què aquesta diferència s’ha d’establir en funció de les
disponibilitats econòmiques – n’hi ha que es poden solucionar els problemes
pagant-s’ho – o de la distància als centres assistencials. I per què aquestes
diferències.
El cas del servei d’hemodinàmica,
ens serveix d’exemple per comprovar un cop més que quan anem tots junts
Tarragona guanya. És de justícia també reconèixer el lideratge i la tenacitat
de l’alcalde Ballesteros en la defensa dels interessos dels ciutadans, un
compromís que contrasta amb el silenci d’altres que fa quatre anys que resten
muts tot i veure que les inversions de la Generalitat i de l’Estat han anat decreixent.
Des del 2010 (darrer any de
pressupost del Govern de progrés) fins ara les inversions del Govern d’Artur
Mas a Tarragona han caigut en un 84%, passant de més de 51 milions a tan sols
8. És que el Govern de CiU considera que els tarragonins no tenim necessitat
d’equipaments educatius, de salut, prestacions i serveis socials? Aquells que
parlen d’independència generen noves dependències sense miraments. No som més
que ningú, és cert, però tampoc som menys que la resta de ciutadans del país,
ni ens mereixem un menyspreu com el que estem patint. La unitat d’acció en
positiu que hi ha hagut en relació al servei d’hemodinàmica ens marca el camí a
seguir.
Article de Xavier Sabaté publicat al Diari de Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada