EMBOLICA QUE FA FORT!

Artur Mas va presentar-se a les eleccions al Parlament de 2010 amb tres objectius molt concrets: reduir l’atur a la meitat, fer “més amb menys” (és a dir, gestionar “millor” que el Govern progressista) i aconseguir el pacte fiscal amb l’Estat. Menys de cinc anys després el fracàs és més que evident. Lluny de reduir l’atur, amb el Govern de CiU el nombre de desocupats a Catalunya s’ha incrementat en un 20%, la gestió nefasta d’aquest Govern s’ha traduït en retallades a dojo que ni tan sols han servit per reduir el deute de la Generalitat que amb Artur Mas de president ha crescut un 90% i del pacte fiscal millor ni parlar-ne...

Conscient del seu fracàs, Artur Mas i CiU han arribat a la mítica conclusió de Lampedusa: un cop s’ha comès el primer error la única sortida que queda és llançar-se cap endavant atiant una falsa èpica alliberadora, tot abans de reconèixer que s’han equivocat. Així, els catalans hem estat emplaçats novament a les urnes el 27 de setembre d’enguany sota la falsa premissa d’unes eleccions “plebiscitàries” que en realitat seran unes eleccions ordinàries per elegir als membres del Parlament de Catalunya (són tan “plebicistàries” que els partidaris de la independència ni tan sols han estat capaços de posar-se d’acord en elaborar una llista conjunta. En fi...). D’aquesta manera, i segons el mateix full de ruta fixat per CiU i els seus aliats d’ERC, fa dos anys ja es van avançar les eleccions, ara es tornen a avançar per, després d’un any i mig de legislatura, tornar a convocar eleccions i a continuació convocar un referèndum d’autodeterminació. Embolica que fa fort! (que diu la sabiduria popular). Tot, això sí, embolcallat per qualificats com “històric”, “el moment més important de les nostres vides” o “eleccions decisives i úniques”... igual com ja se’ns va dir a les eleccions de 2012.

Tot plegat tan sols aconseguirà dilatar el desgovern del que som víctimes els pobles tarragonins, com la Canonja, que hem patit com el Govern d’Artur Mas retallava les seves aportacions al finançament de les llars d’infants, laminava serveis i prestacions socials, privatitzava la sanitat pública, reduïa sous públics, beques, ajudes socials, inversions, etc. Aquests que parlen tot el dia de país han tingut la poca vergonya –perquè no hi ha una altra manera de definir-ho- de dividir per cinc les inversions de la Generalitat a les comarques tarragonines. Per cinc! És que no som catalans els canongins i les canongines? Doncs sembla que per als diputats de CiU i d’ERC no ho som perquè han aprovat un pressupost mutilat de la Generalitat per enguany que ens condemna, un cop més, a l’oblit.

Els socialistes volem canviar totalment aquesta realitat tan injusta. La situació és difícil, no ho vull pas ocultar, però si recuperem el sentit comú i establim les prioritats socials bàsiques ens en podem sortir, fins i tot reforçats. El primer objectiu és garantir un mínim benestar material per a tots els ciutadans, eradicar la pobresa infantil i energètica, lluitar contra l’atur i reduir les brutals desigualtats socials que la suma letal derivada de la crisi econòmica i dels governs de la dreta han provocat. Sí, volem un país lliure, és a dir, un país on ningú se senti exclòs pel seu sentiment de pertinença nacional, per les seves conviccions religioses o pel color de la seva pell. Un país amb una taxa d’atur i de pobresa zero i amb un Govern que dediqui els seus esforços a resoldre els problemes dels ciutadans enlloc de parlar tot el dia sobre les desavinences que té amb el seu soci parlamentari. Ras i curt: un país amb un Govern a l’alçada del que es mereixen els catalans i les catalanes.

Article d'opinió de Salvador Ferré Budesca