“No us en sortireu. D’aquí a uns anys us
haureu convertit en una ciutat dormitori de Tarragona”, això és el que recordo
que fa uns anys em comentava un amic meu quan els Pallaresos va començar a
créixer urbanísticament i molta gent va venir a viure al nostre poble que
guanyava habitants ràpidament.
Doncs bé, el cap de setmana passat vaig tenir
la satisfacció de dir-li al meu amic que s’havia equivocat. I si es va
equivocar en les seves previsions no és perquè aquestes no fossin realitzables,
que ho eren, sinó perquè tots els veïns dels Pallaresos, els que han nascut i
els que han vingut de fora vila però que la senten com a pròpia, ho han evitat.
Aquest sentiment de poble i d’orgull de pertànyer als Pallaresos és la nostra
riquesa més gran. Com alcalde he tingut innombrables oportunitats de
comprovar-ho. En situacions en què era més fàcil identificar-se com a membre
d’un municipi proper més gran, el veí dels Pallaresos diu que ell és dels
Pallaresos. Quan un té la sort de ser l’alcalde d’un poble amb aquesta qualitat
humana l’únic que ha de fer és establir prioritats i mantenir el timó ferm per
dur-les a terme.
Amb molta humilitat afirmo que és el que hem
fet aquests darrers quatre anys. Durant aquest mandat la nostra autèntica
obsessió ha estat ajudar a les persones donat el context de crisi econòmica.
Són molts els veïns que m’han parat pel carrer per explicar-me la situació difícil
que vivien per culpa de l’atur o de les retallades. Conscient d’això vam
decidir congelar els impostos municipals. No podia ser que mentre el Govern de l’Estat,
i el de la Generalitat amb el recolzament de CiU i ERC, pujaven la pressió
fiscal, els veïns dels Pallaresos haguessin de patir també un increment dels
impostos municipals. Ho hem aconseguit gràcies a una gestió econòmica eficaç que
també ens ha permès establir noves ajudes com un xec nadó de 150 euros pels
recent nascuts, ajudes a aquells que no podien pagar les seves hipoteques,
assegurar una alimentació nutricional adequada per als nostres infants, garantir
el consum energètic a les llars durant els mesos de fred de l’hivern, etc.
En aquest context de crisi la prioritat han
estat els serveis a les persones però no hem deixat de banda les accions
municipals que ens podien fer guanyar en benestar i qualitat de vida. Penso,
per exemple, en la creació de parcs infantils a diversos nuclis del poble o en
la instal·lació de gespa a la zona esportiva municipal.
Ara cal donar continuïtat i aprofundir en
aquest camí de progrés social i benestar públic per a tots els veïns dels
Pallaresos. El pitjor que podria passar, com, de fet, va passar en alguna
ocasió en el passat, és entrar en un nou període d’inestabilitat, amb una sala
de plens dividida entre múltiples forces polítiques i, fruït d’això, amb un equip
de Govern dèbil víctima de la ineficàcia i de les contradiccions internes. No
ens ho podem permetre!
Molt ens ha costat sanejar els comptes
municipals i establir aquest full de ruta que ens ha permès progressar tot i la
crisi econòmica. Queda molt per fer i tenim les ganes i la força de decisió del
primer dia per portar als Pallaresos al bon port que desitgem tots els que ens
estimem el nostre poble.
Tenim un municipi que ja supera els 4.500
habitants i que compta amb cinc nuclis de població. Com deia abans, el perill
era convertir-nos en una ciutat dormitori, sense identitat ni esperit, de la
conurbació de la gran Tarragona. Però no ha estat així gràcies al compromís
diari i permanent dels ciutadans dels Pallaresos, al seu esforç i a la seva
constància. A tots aquells que sentiu com a pròpies aquestes paraules us
emplaço a donar continuïtat a aquest somni que combina atractiu de poble i
qualitat de vida que anomenem Els Pallaresos.
Article de Jaume Domínguez publicat al diari Més Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada