Aquests darrers dies els mitjans de comunicació han anat plens de la polèmica referent a les condicions d’empadronament dels ciutadans d’origen estranger a l’Ajuntament de Vic. S’han dit moltes coses i no totes d’acord amb el sentit comú. Deixeu-me que faci només una reflexió: que passaria si no empadronéssim als habitants d’un municipi? Estem disposats a veure als nens al carrer perquè no podrien anar a escola? Quedarien aquestes persones fora del sistema públic de salut, al qual no tindrien accés? Això és el que volem? De debò?
M’agradaria fer una crida a la responsabilitat i al sentit comú. Les persones nascudes fora del país han de tenir els mateixos drets i deures que la resta de ciutadans. La nostra societat, la que volem pels nostres fills, serà cohesionada i plural o no serà. Alguns irresponsables, fins i tot alguns amb responsabilitats polítiques, atien la por a la immigració alimentant uns temors que no ens podem permetre com a societat. Catalunya, un país històricament de marca, s’ha construït amb les fornades de nous ciutadans que hi han arribat a la recerca d’una vida millor. Igual com en el passat, només cal recordar els fluxos migratoris dels anys 50 i 60 del segle anterior, ara hem de ser capaços d’integrar aquests nous catalans i catalanes en una societat que els garanteix els mateixos drets i deures que la resta de ciutadans. Ni més, ni menys.
Finalment, deixeu-me afegir una darrera reflexió. De vegades no som conscients de la lectura positiva que tenen alguns fenòmens com el de la immigració. Tots aquells que critiquen alegrament als immigrants potser no són conscients de què sense el seu esforç i treball, per exemple, ens seria molt difícil mantenir el nostre sistema públic de pensions. Només a les comarques tarragonines hi ha més de 46.000 persones nascudes fora d’Espanya que cotitzen a la Seguretat Social.
Algunes llegendes urbanes també fan molt de mal. Ara fa pocs dies em deia una amiga romanesa que cada cop es troba amb més persones que quan diu que va néixer a Romania associen la comunitat, en la seva globalitat, a delinqüència o a fets delictius. La immensa majoria de nous catalans nascuts a Romania són persones honestes que, a més, tenen una ètica del treball que molts voldrien per a ells. Malgrat això, l’existència d’unes poques bandes organitzades de lladres que actuen en habitatges particulars ha creat l’estat l’opinió necessari perquè la meva amiga es trobi amb aquestes reaccions quan diu que va néixer a Bucarest enlloc de a Valls.
La lluita contra la xenofòbia és, en bona mesura, la lluita contra la ignorància. Una lluita que es guanyaria si féssim el senzill exercici mental de pensar “què passaria si...”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada