“La veritat és que quan penso en el futur tinc
por. He estudiat una carrera, tinc dos master, un bon nivell d’anglès, estudis
de postgrau. I de què em serveix tot això? No trobo feina de res. A l’estiu
vaig estar preparant un projecte a Estocolm. Segurament marxaré a Suècia a
buscar-me la vida a veure si tinc més sort.” Aquestes paraules del Víctor,
diguem-li Víctor, un jove de Salou de 32 anys que ha estudiat arquitectura i
que, malgrat tenir un bon nivell d’estudis i d’idiomes, no troba feina al
nostre país reflecteixen millor que molts estudis sociològics la situació de
desesperació que viuen moltes persones a l’atur, sobretot els joves i els
aturats de llarga durada, que veuen amb temor i molta angoixa un futur on no
veuen expectatives de millora.
Davant d’aquesta situació podem reaccionar de
dues maneres. La primera és la que acostumen a exhibir els Governs de CiU i del
PP consistent en negar la realitat quotidiana de la vida de la gent i sacsejar
un creixement del PIB del 0,2% o de la producció industrial del 0,5% com la
gesta més heroica de tots els temps. I d’aquí afirmar alegrement que “la crisi
ya es cosa del pasado”. Potser això permet als estrategs i responsables de
campanya de CiU i PP dormir feliçment per les nits però això també suposa una
falta de sensibilitat intolerable amb persones com el Víctor que veuen amb
desesperació com la seva vida material ha anat a pitjor aquests darrers anys
perquè realment ha anat a pitjor, diguin el que diguin alguns indicadors
macroeconòmics.
Això és el que passa quan es deixa de
trepitjar el carrer i es contempla la realitat tan sols a cops de campanyes de
comunicació i de propaganda política. No cometré aquest error perquè sempre
tinc present la realitat que viuen salouencs com el Víctor. Els socialistes no
estem tancats en un despatx sinó que compartim els problemes, inquietuds i
neguits dels veïns de Salou perquè són també les nostres, les que vivim dia a
dia. A mi mai se m’acudiria dir que “la crisi ya es cosa del pasado” quan la
taxa d’atur supera el 20% de la població activa, mai!
Ara bé, això en cap cas vol dir resignació
davant de la realitat. Respondre al triomfalisme econòmic de la dreta encenent
una foguera a la plaça major per llançar tot el que de bo s’ha fet en aquests
darrers 35 anys de democràcia, com defensen algunes formacions, també és un
error. Ni continuisme narcisista ni aventures irreflexives que sabem que no
porten enlloc, a Salou ens cal un canvi però amb garanties per canviar per
millorar, un canvi que només els socialistes som capaços d’assegurar.
I sí, podem combatre amb més eficàcia
l’augment de l’atur que s’ha produït aquests darrers anys, podem gestionar
millor els recursos de què disposa l’Ajuntament per exemple estalviant en
despesa supèrflua i en campanyes de propaganda de l’acció de l’equip de Govern.
I, sí, l’Ajuntament pot fer més per reactivar la nostra economia: els
socialistes millorarem la formació dels salouencs que es troben a l’atur, impulsarem
formules per fomentar els contractes que suposin un increment de l’ocupació, reforçarem
el nostre ADN econòmic que ens ha permès històricament créixer en benestar i
inversions, és a dir, el turisme, la construcció i l’oci vinculat a ambdós
sectors econòmics. Hem d’apuntalar allò que ens és més propi però també saber
aprofitar les oportunitats per crear nous llocs de treball que ens ofereixen
els nous sectors emergents com les tecnologies de la informació i la
comunicació, la biotecnologia o les indústries culturals o els serveis socials
que podem desenvolupar des de l’Ajuntament.
Per fer-ho tenim una element clau del que tan
sols nosaltres en podem presumir: la gent de Salou, el seu empeny i la seva
força. Persones a les que ningú ha regalat res però que han sabut construir un
futur a base del seu treball, del seu esforç i de la seves conviccions. Què és,
sinó, la mateixa història de Salou? Per això estic convençut de què podem
sortir, i sortir reforçats, de l’actual context social i econòmic encara molt
marcat per la crisi. I si d’aquí a quatre anys salouencs com el Víctor enlloc
de veure’s obligats a marxar a l’estranger han pogut desenvolupar el seu
projecte de vida a Salou podrem dir amb orgull que tot aquest esforç ha valgut
la pena.
Article de Toni Brull publicat al Més Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada