Quan era jove creia que el socialisme consistia en
assolir uns determinats objectius materials per a les classes populars. Estava
equivocat, és molt més que això. El socialisme és la manera de combinar la
llibertat, la justícia, l’ètica i la solidaritat en un compromís permanent que
no acaba mai.
Dic això perquè quan repasso la transformació que ha
viscut el nostre país en aquests darrers 30 anys em sento orgullós de ser
socialista. Objectius de l’ideari socialista essencials com una sanitat i una educació
públiques per a tothom, un sistema universal de pensions i uns serveis públics
de qualitat formen part ja del nostre patrimoni col·lectiu com a societat. Més
enllà de fases passatgeres puntuals, el consens ciutadà entorn del somni
socialista del que coneixem com a Estat del Benestar és tan absolut que fins i
tot aquells que ara l’estan desballestant i impulsen la seva demolició a base
de retallades afirmen, hipòcritament, que tot aquest desgavell es fa per
“salvar” aquest Estat del Benestar. No ens enganyen, però, perquè són la mateixa
gent que fa 35 anys deien que bastir un sistema de protecció econòmic contra la
desocupació era introduir el germen d’una economia “soviètica”, segons
sentència inigualable del dirigent d’Alianza Popular Manuel Fraga.
No tot és un camí de roses lineal, és evident, i s’han
comès errors. Potser el més greu de tots és que no hem sabut evitar que algunes
poques persones hagin aprofitat la seva condició de representants de la
sobirania popular per posar els seus interessos personals per damunt de les
conviccions ètiques que afirmaven defensar (penso, per exemple, en
l’intolerable cas de les targetes black de Bankia). Cal reforçar els controls
democràtics per evitar que episodis tan rebutjables com aquests es tornin a
produir en el futur.
Malgrat això, en un moment com l’actual en què tenim l’atur
i la pobresa en límits històrics -una situació que conviu amb una evasió fiscal
superior als 44.000 milions d’euros per part de les grans corporacions empresarials
i de les grans fortunes- la vigència dels valors i principis socialistes tenen
més raó de ser que mai. Continuarem lluitant per evitar aquest traspàs de
recursos públics al sector privat de manera quasi regalada via privatitzacions i
per redreçar aquest intolerable augment de les desigualtats socials, tal i com
sempre hem fet els socialistes.
I no ho hem fet sols, ni tancats en identitats pàtries
que només es miren al melic, ho hem fet acompanyats de moltes persones d’arreu
d’Europa i del món. I és que quan parlo d’orgull de ser socialista penso també
en un adolescent anomenat Willy Brandt creuant el mar Bàltic en un vaixell de
pesca per combatre la tirania de Hitler mentre altres, que després van fundar
la Democràcia Cristiana donant lliçons de democràcia, es dedicaven a entornar
elogis del dictador. Penso també en el president Allende sacrificant-se al
Palau de la Moneda en defensa de la dignitat del Govern dels treballadors i
penso en un grup de tipògrafs reunits clandestinament per crear un sindicat per
reivindicar drets laborals bàsics com ara el descans laboral en diumenges o l’exclusió
dels menors de 13 anys del món del treball.
Sí, estem orgullosos del nostre passat i de les nostres
conviccions i compromisos. Orgullosos de ser socialistes.
Article d'opinió de Josep Masdeu publicat al Diari de Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada