Onze anys després de la derrota del PP a les eleccions del març de 2004,
que va permetre retirar el Pla Hidrològic Nacional (PHN), tornen les
manifestacions al carrer pel mateix tema. L’Ebre torna a ser objecte de
batalles i el crit de ‘lo riu és vida’ ressorgeix davant la insensibilitat d’un
Govern a qui no li importa la riquesa d’un Delta que fou declarat Reserva de la
Biosfera per l’Unesco l’any 2013.
El passat 8 de gener, el Consell de Ministres d’un Govern en funcions
aprovava la revisió del Pla de Conca del Delta de 2016 a 2021. Després que
durant els últims mesos el Govern de Mariano Rajoy havia retingut aquest
document, per evitar enterbolir la campanya, en una tàctica clarament enganyosa,
finalment donava llum verda a un pla que no contempla cap de les reclamacions
fetes des del territori. Es rebaixa a fins 3.000 hectòmetres cúbics el cabal
mínim del riu, menys de la meitat de la xifra que les entitats ecologistes
assenyalen, per tal de no posar en perill la supervivència del Delta.
El pla hidrològic del PP preveu 465.000 hectàrees de reg al llarg de la
conca de l’Ebre. La mort del Delta si hi sumem els 56 embassaments previstos,
que no permetran l’arribada de nous sediments.
Ara sabem perquè Rajoy i els seus no van voler parlar del Pla de Conques la
passada campanya.
Els vells fantasmes que amenacen la riquesa ambiental d’aquest territori
ressorgeixen, mentre s’obre la porta a la comercialització d’aquesta aigua al
llarg dels més de 900 quilòmetres de recorregut del riu.
L’Ebre sense el cabal és la mort. Ho saben els ebrencs i ebrenques, però
també els milers de persones que ara fa més de deu anys van sumar-se a una
Marxa Blava que es va convertir en una de les més grans manifestacions
ecologistes del nostre país. Centenars de persones, vingudes des de fora de
Catalunya, es van sumar a una causa davant el que era un autèntic desafiament
de cara a la supervivència del riu.
Ara estem de nou davant dels mateixos fantasmes. La marea de samarretes
blaves i nusos tornarà a sortir el proper dia 7 de febrer per deixar ben clar
que amb el riu no s’hi juga. Perquè és això el que defensarem. Per molt que
alguns vulguin veure-hi una nova agressió de Madrid cap a Catalunya, això no és
una lluita de banderes, ni de nacionalismes. No podem simplificar la defensa
del Delta a una qüestió territorial. No és una qüestió relativa a
l’independentisme. No ho vam barrejar llavors, i tampoc ho hauriem de fer ara.
No podem excloure, sinó que hem de sumar a totes aquelles persones que volen
que no deixi de fluir l’aigua per aquesta gran arteria.
A totes aquelles
persones que tenen una mínima sensibilitat mediambiental, i volen defensar la
gran riquesa d’ecosistemes que hi ha darrera del Delta.
Entre tots i totes fem que ‘lo Riu és
vida’ arribi fins a la Moncloa.
Article de Carles Castillo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada